Principis bàsics de la navegació

Als inicis de la navegació a vela els vaixells només podien anar en rumbs portants (en la direcció del vent) ja que simplement s’aprofitaven de l’empenta del vent sobre les veles.

Carabelas de Cristobal Colón

Avui dia ja no és així i gràcies a això podem navegar en rumbs molt tancats respecte al vent com la cenyida, cosa impensable amb les antigues veles quadrades. Intentem explicar les forces que actuen sobre una vela actual d’una forma senzilla.

El primer que ens hem d’imaginar és la vela a vista d’ocell i imaginar-nos el venSin título-1 copiat com a línies igual que a la fotografia. El primer que veiem, i que és fàcil d’imaginar, és que per la part de sotavent (costat del vaixell en què està la vela) les línies s’ajunten més que a l’altra banda de la vela; gràcies a l’efecte Venturi podem dir que va més ràpid el vent en sotavent que en sobrevent perquè s’ajunten més línies. Això fa que hi hagi menys pressió en la part de la vela amb més vent que en l’altra part.

 

El fet que hi hagi menys pressió a la part de sotavent de la vela que en sobrevent fa que hi hagi una força que va des de la zona de la pressió més alta (sobrevent) a la zona amb la pressió més baixa (sotavent); aquest és l’efecte Bernoulli que es pot veure explicat al vídeo. Aquesta força és la mateixa que experimentem quan anem amb un paraigua i de sobte s’eleva o és la raó per la qual volen els avions, entre d’altres.

Aquesta força, per una sèrie de motius constructius de la vela bastant complexos no té una direcció perpendicular al vaixell sinó que està lleugerament apuntant a la nostra proa. Aquesta petita desviació juntament amb l’ús de quilles i orses  fan que el vaixell no derivi lateralment i aconsegueix que aprofitem una petita part d’aquesta força per anar cap endavant.

Entrada realitzada per Adrián García, tècnic del club de vela.