Patí català

patí català sèniorEslora: 5.60 m.

Mànega: 1.60 m.

Alçada del pal: 6.80 m

Superfície major: 12.60 m2

Pes: 98 kg.

El patí català es una embarcació històrica nascuda a Catalunya. A finals del segle XIX es va popularitzar el seu ús al litoral barceloní, al principi no tenia pal ni vela. Es feia servir com a embarcació de rem per anar a banyar-se mar endins, lluny de les aigües contaminades que tocaven a la platja. Amb el canvi de segle va proliferar la flota i als anys 20  van començar a veure’s els primers exemplars amb veles. Al tractar-se als inicis d’una producció artesanal – tant el casc, com l’aparell i la vela – fins a meitat de segle es podien veure models molt diferents.

inicis del patí

Per tal de facilitar les coses de cara a les regates, al 1943 es va decidir fer una trobada a Vilanova i la Geltrú per tal d’escollir el monotip definitiu a partir d’una sèrie de regates, en aquell cas el model dels germans Mongé va resultar el vencedor.  Des de llavors el monotip ha tingut diferents adaptacions, sempre sota la tutela del seu organisme regulador, l’ADIPAV. Actualment es continua construint en fusta africana – ayous, akayou i okume- varietats de poc pes però amb prou robustesa com per aguantar les grans torsions a les que es sotmet el patí en navegació. D’altra banda, avui en dia, també es construeixen patins híbrids, es a dir amb el casc de fibra i la coberta de fusta, tot conservant l’estètica original.

Patí català júnior escorant

L’escola de vela té a disposició dels socis i amics del club patins catalans, tant sèniors com júniors. Al no tenir timó i orses el patí català es ideal per entrar i sortir de platja, l’únic que requereix es la tècnica adequada per saber-lo dirigir.  El control sobre l’embarcació s’aconsegueix modificant la relació entre el centre vèlic i el centre de deriva, es a dir movent-se per coberta.  D’aquesta manera s’aconsegueix establir una relació amb el patí que difícilment s’aconsegueixi amb qualsevol altre embarcació.

La gran superfície vèlica de que disposa facilita que sigui divertit de navegar amb poc vent. A partir dels 12 nusos el patí comença a escorar i a agafar velocitat, llavors el navegant ha de començar a demostrar les seves habilitats fent banda amb els peus a les cingles. A mesura que puja més el vent ja es va complicant el control de l’embarcació, la configuració de la vela sense sabres fa que no es pugui navegar amb la vela mig amollada, les maniobres es compliquen i resulta difícil mantenir el patí pla. En qualsevol cas resulta una embarcació ideal per les condicions de la platja llarga, vents suaus/mitjos durant tot l’any.